Codi QR amb les dades de contacte per llegir amb mòbil que disposi del programari de lectura.

Si no disposeu d’aquest mitjà podeu deixar un comentari aquí Leave a Comment
amb les vostres dades i em posaré en contacte.

Donada la situació actual de crisi econòmica he cregut oportú publicar el meu currículum per si hi ha alguna empresa que necessiti d’una persona amb els meus coneixements.

Si sabeu d’alguna familiar, amic o conegut que necessiti d’una persona amb les meves característiques seria bo que li féssiu saber que tinc molta resistència a l’estrès i a la pressió ja que la major part de la meva vida laboral la he passat en empreses amb dificultats. Qui no les té?

La meva experiència professional abasta la comptabilitat de compres, vendes, bancs, personal, lísing, amortització. Concil·liacions bancàries, de clients i de proveïdors. Registre i control de l’IVA i de l’IRPF, facturació, circuits administratius, previsió de tresoreria, gestió de cobrament, informàtica, costos de personal, costos de producció i altres tasques pròpies d’un departament d’administració. Negociació de remeses per Internet (Norma 58). Sovint he fet d’interlocutor entre l’empresa i l’assessoria externa i també amb els treballadors. Habitualment sóc el primer contacte entre l’empresa i les entitats bancàries aplanant el camí a l’administrador qui és qui acaba negociant amb l’entitat. Preparació d’informes i assistència a les reunions amb la gerència de l’empresa.

Tinc molta capacitat organitzativa de petites empreses.

Recentment he fet un curs d’anglès i un de Photoshop de 200 hores cadascú, he anat assistint a diverses jornades, sessions o seminaris que tenen a veure amb la gestió empresarial o relacionades amb la informàtica com Seguretat Informàtica a l’Empresa, Com Mantenir Contens als Clients, Networking (com mantenir la xarxa social de l’empresa), Disseny de Xarxes Corporatives, Introducció al Flash, Comptabilitat Analítica i Anàlisi de Costos, Perfeccionament del Full de Càlcul amb Excel i OpenOffice, Com Posicionar la Web d’Empresa a Internet, Creació de Pàgines Web amb Dreamweaver, Taller d’edició digital amb FinalCut, Seminari de Riscos Laborals per a Directius, tant al Parc Tecnològic del Vallès com al Centre de Tecnològic Universitari de Granollers (CTUG) o a Granollers Mercat.

ALTRES DADES D’INTERÈS:

DADES PERSONALS

• Data naixement : 5 de juny de 1958
• Nascut a : Barcelona
• Estat :Casat des de fa 28 anys
• Fills :Un fill de 22 i una filla de 18

AFICIONS

• Senderisme
• Jardineria i horticultura
• Pesca
• Muntatges de vídeos amb fotografies.
• Muntatges de vídeos

INFORMACIÓ ADDICIONAL

• Sóc el secretari de l’agenda 21 local des de l’any 2003. Durant aquest temps he aprés molt sobre sostenibilitat, reciclatge, respecte per l’entorn i altres coses. El més important ha estat que he compartit moltes hores amb persones que m’han donat coneixement sobre el tema i que aquesta col·laboració m’ha fet veure que hi ha persones que sense cap ànim de lucre inverteixen part del seu temps lliure en millorar la qualitat de vida de tots. Tot aquest procés ha estat molt important ja que m’ha fet créixer com a persona.

• Vaig tenir la sort de realitzar amb dos veïns més del municipi l’estudi pre-eliminar per a la posta en marxa de la línia de transport municipal de Santa Eulàlia de Ronçana l’any 2004. Cal dir que des de el primer moment la línia ha funcionat molt bé gràcies al nostre treball que va durar un any.

• Tinc alguna experiència com a formador en informàtica bàsica per a persones sense cap mena de coneixement informàtic.

Àrea de recerca:

SI US VOLEU POSAR EN CONTACTE:

DEIXEU UN COMENTARI AQUÍ Leave a Comment .

Aquesta setmana tornem a agafar el ritme que varem perdre l’anterior com a conseqüència del refredat que vaig patir.

Com fins ara i fins a finals de febrer dimarts, dijous i divendres quatre hores d’anglès als matins.

Per les tardes, una mica de tot. Dilluns l’última sessió d’anàlisi de costos; dimarts, com promocionar-se al web; dimecres i divendres, mòdul de gràfics amb full de càlcul i dijous planificar un web d’empresa de manera efectiva.

Intentarem agafar el ritme del gimnàs al que no he anat des de fa dues setmanes.

També miraré d’escriure cada dia com he fet fins que vaig agafar el refredat.

Que passeu un bon dia

He passat una setmana sense escriure en aquest bloc. El motiu ha estat un refredat que m’ha deixat fora de combat.

En aquest temps he pogut, però, meditar a pesar del mal de cap que dóna aquest procés viral.

Que complicat està tot, oi?

Disposem de molta, potser massa, informació i no disposem de prou temps per pair-la. Informació i contra-informació. Al final ja no sabem que pensar ni que fer ni deixar de fer.

Canviant de tema, avui he estat a Barcelona, a casa de la meva germana celebrant els aniversaris de la meva mare, de la meva dona i del meu fill.

En total érem 13 persones. Com sempre ho hem passat molt bé. Menjant, rient, jugant. Tinc sort de tenir aquesta família. Tots tenim sort de tenir-nos els uns als altres. És bonic el caliu familiar, un entorn agradable i de confiança. Dóna seguretat i reforça els lligams entre uns i altres.

M’agradaria de poder explicar amb detall que sentim quan estem junts i l’alegria de trobar-nos i sentir el plaer de la felicitat d’estar entre els teus. Amb respecte, amor i alegria.

Tinc sort, tenim sort i m’agradaria que aquest privilegi fos universal.

Que passeu un bon dia.

El sentiment de ser pare és impensable per aquell que no ho és. La sensació ve de dins cap a fora. Et recorre el cos com un formigueig la primera vegada que el veus que el tens als teus braços.

El seu primer somriure, les primeres paraules, les primeres passes.

La seva innocència de petit ens ha fet plorar a tota la família en una Nit Bona inoblidable.

El meu fill té un bon caràcter. És, segur, un bon amic dels seus amics.

El seu humor, el tarannà, les inquietuds, la solidaritat, fan d’ell una gran persona.

Em sento orgullós de ser el seu pare.

De ben segur que si en aquest món hi haguessin uns quants milers de persones com ell, viuríem en una societat més segura, més justa, mes solidària, més humana.

Fa un parell d’anys, en una decisió valenta i per poder estudiar com cal va marxar de casa per llogar una habitació i estar a prop de la universitat.

Per ell va ser la possibilitat també de descobrir el món per ell mateix. D’obrir la porta a noves sensacions. A enfrontar-se a la vida en solitari.

Per mi i per la seva mare, sobretot per ella, va ser dur veure la seva habitació buida. No estàvem i no ens acostumem a veure que ell no hi està.

El trobem a faltar, però també sabem que és feliç amb la seva nova vida i això ens complau.

Tots els fills, nosaltres els que ara som pares també, un dia vàrem fer el vol en solitari.

Els pares, però, desitgem que els nostres fills no volin del niu que durant tants anys hem cuidat. És llei de vida i així a de continuar sent.

Que passeu un bon dia.

Acabo de sentir aquesta notícia per TV3:

Hannah Jones, una noia britànica de 13 anys, ha aconseguit que els tribunals li reconeguin el seu dret a morir amb dignitat. Malalta d’una estranya leucèmia des dels cinc anys, els medicaments que ha hagut de prendre li han provocat una insuficiència cardíaca que només podria solucionar-se a través d’un trasplantament.

Al febrer l’hospital Heredfordshire Care Trust va sol·licitar una ordre judicial per a obligar-la a sotmetre’s al trasplantament i els serveis socials van entrevistar a la noia. Hanna va aconseguir convèncer al treballador social que la seva decisió era meditada.

L’adolescent ha decidit rebutjar un trasplantament de cor que podria salvar la seva vida i els tribunals li han donat la raó.

Hannah argumenta que l’operació “podria no sortir bé” i si tingués èxit estaria obligada “a seguir prenent medicació” la resta dels seus dies. La petita ha decidit renunciar a una vida ‘lligada’ als hospitals.

El pare de Hannah, Andrew Jones, ha assenyalat que “ja ha passat per massa dolor i afegir l’estrès d’una compareixença judicial o de ser forçada a seguir en l’hospital hagués estat una desgràcia”.

Els pares de l’adolescent, segons la BBC, estan “molt orgullosos” d’ella i protegeixen la seva voluntat d’interrompre el tractament i morir amb dignitat en la seva pròpia casa envoltada de la seva família.

S’ha d’estar prou farta de la vida que ha tingut fins ara i de la que  pot esperar si s’haguès fet el transplantament  per prendre aquesta decisió.

Tinc sentiments contradictoris sobre aquesta decisió. No sé si pensar que és una decisió valenta o covarda. La noia té 13 anys. No estem parlant de qualsevol adolescent. Són 13 anys de patiments que l’han fet madurar.

El que sí tinc clar és que respecto la seva decisió independentment si estic d’acord, o no.

Que passeu un bon dia.

Quina hipocresia la del món occidental!!!!.

La guerra dels països balcànics va acabar fa ara ja 7 anys. Al 2001. Des de les hores no s’havia capturat fins fa poc a Radovan Karadzic i encara no s’ha capturat al infame Ratko Mladic.

Afortunadament en Slobodan Milosevic ja va ser jutjat i el mateix, sembla ser, que es va executar.

Ara Europa té presa per capturar a Mladic per poder donar els vist-i-plau a l’entrada de Sèrbia a l’Unió Europea.

És vergonyós i m’ha vergonya especialment ser part d’una comunitat de ciutadans, els europeus, que no van fer prou, o res, per evitar genocidis com el de Srebenica.

El conflicte va començar al 1991 i entre unes guerres i altres va acabar al 2001. 10 anys de patiments. Quan no era a Croàcia, era a Kosovo, o Macedònia, o Bòsnia, o Albània.

Recordo quan va morir Tito. Era l’any 1.980. Vaig comentar-li a la meva dona que Iugoslàvia acabaria per separar-se ja que va crear-se d’una manera artificial al voltant del mariscal mort.

El que de cap manera va passar pel meu cap és que fos de la manera més miserable que hi ha: el genocidi, l’extermini, o l’assassinat en massa. Dona igual la manera en la que ho diguem. És inacceptable tal comportament.

El record de Srebenica és especialment dolorós per mi. No em puc imaginar matar a 8.000 persones fredament. No puc assimilar-ho. I el que més mal em fa és que els cascos blaus de l’ONU els que havien de protegir als dèbils no varen fer res per protegir a les víctimes. Maleïts siguin aquells que ho van permetre!!!!. Que es remoguin de dolor en el seu llit de mort desprès de patir les més doloroses de les malalties!!!!.

També recordo l’assassinat d’una noia en un pont de Sarajevo per part d’un franctirador serbi i com aquest executava de la mateixa manera al noví de la noia quan va intentar ajudar-la. Si no vaig errat els seus cossos van estar damunt del pont uns quants dies. El meu cor plorava avergonyit, impotent.

Deien que els franctiradors de Sèrbia eren campions olímpics de tir de precisió. Aleshores em va semblar exagerat, Ara ja tinc uns quants anys més i he aprés moltes coses. Avui, ja fa temps, que em sembla molt probable que fos certa aquella afirmació.

Sé que hi ha polítics honestos i justos, però aquestes arbúcies polítiques em molesten. Les vides de les persones hauria de ser més important que el petroli, els diamants, el coure, o qualsevol altre matèria primera.

Però, desprès de cinc anys de guerra a qui li preocupa el milió de morts de l’Irak? Varem sortir al carrer al 2003 per protestar contra aquesta guerra de mentida. Ara ja sembla que no ens preocupa gens el que passa en aquella part del planeta.

El Congo també està en el punt de mira dels països occidentals, però aquests últims no els interessa aturar la matança que es preveu que està succeint en aquests moments.

Sudan, El Txad, Afganistan. Ja no ens importen. Tenim masses problemes ara per poder protestar per la matança llunyana de persones del Tercer Món.

Radovan Karadzic detingut. En breu, esperem, que ho sigui en Ratko Mladic.

Però, hi ha tanta feina per fer encara!

Que passeu un bon dia.

Es presenta una setmana mogodeta.

Dilluns al matí gimnàs. Per la tarda curset de full de càlcul al
Centre Tecnològic Universitari de Granollers (CTUG).
Aquesta vegada bases de dades i taules dinàmiques.
Dimecres i divendres també.

Dimarts, dijous i divendres al matí, anglès, com fins ara. 

Dimarts i dijous a la tarda comptabilitat analítica a
Granollers Mercat.

Dimecres al matí visita al Parlament a una sessió plenària.
Em vaig animar al coincidir amb el President Ernest Benach
al Facebook.
Li vaig demanar que és el que havia de fer per veure una sessió
del  Parlament en directe i em va posar en contacte amb el
departament de protocol que es vàrem posar en contacte amb
mi i vàrem posar data a la meva assistència. Haig de fer saber
que el personal ha estat molt amable amb mi i que han tingut
força paciència amb la meva persona.

Dijous és el 22è aniversari del meu fill gran, l'Albert. No sé si
anirem a veure'l a Barcelona o ens esperarem al diumenge que
pujarà amb els seus amics per celebrar-ho amb una costellada.

Haig d'espavilar-me ja que el dia 21 és l'aniversari de la meva
dona que farà 50 anys.

Llàstima que el moment no és el més adequat per a la nostra
economia ja que m'ha agafat en un mal moment laboral. Però
és el que hi ha i hem d'esperar a quevindran temps millors i
ja gaudirem aleshores d'una celebració com cal.

El Barça, imparable. Menys mal que al meu voltant hi ha alguna
cosa que rutlla. Golejades espectaculars i bon futbol. L'equip
causa enveja per l'espectacle que dóna. 

Esperem que duri i que duri força fins poder guanyar totes les
competicions possibles en una temporada.

Com veieu estic a l'atur però no aturat.

Que passeu un bon dia.

M’agrada les tradicions sense imposició. La tradició ha de ser atractiva, bella, participativa. Mai s’ha de imposar.

La tradició s’ha de fer de bon grat, en un moment donat, any rere any. La tradició deu seduir a qui l’honora, o participa d’ella. Qui segueix la tradició ha de sentir-se feliç i desitjós. La tradició no hauria de ser un obstacle per a la modernitat. La tradició si mor és perquè no sedueix a la gent, per tant cal deixar que desaparegui.

Hi ha algunes coses que m’agraden fer any rere any. Veure la pluja d’estrelles d’agost, la Nit Bona, Nadal, Sant Esteve, Nit de cap d’any, Any Nou, el concert de Strauss, els salts d’esquí i més coses. Suposo que en el fons el que celebro és que encara puc fer-ho.

Hi ha anys característics. L’any 92 van ser les Olimpíades, més que segur que mai més es tornaran a repetir i si es fessin tal vegada la il·lusió de la gent pot ser que ja no fos la mateixa.

Altres anys estan plens d’operacions, noces, batejos, accidents, de fortunes i desgràcies. Mai un any és igual a un altre, com tampoc hi ha dues persones iguals en el món. Tenim un principi i un final pel que el període que hi ha entre aquests dos moments hauríem d’intentar viure’ls de la millor manera possible.

Ens haurien d’ensenyar a gaudir de la vida i saber valorar allò que tenim, no allò del que no disposem. La vida està plena de bellesa, tant en les persones com en l’entorn que ens envolta, hauríem de saber apreciar-ho. És un plaer viure. Si  fóssim immortals, amb el temps res tindria valor. Com nosaltres tenim un final apreciem els moments de satisfacció que ens pot proporcionar una posada de Sol.

Li donem més importància a la vida perquè és nostra, pel temps que disposem i perquè és la única que gaudirem. Per totes les coses belles que ens proporciona, la vida mereix la pena viure-la.

Que passeu un bon dia.

Si no estàs al Facebook no ets ningú.

Segur que has escoltat això alguna vegada i si més no, t’ho ha semblat quan algú s’ha sorprès que tu no hi estiguessis.

El Facebook és el que s’anomena una xarxa social de la Web 2.0. És una nova manera de relacionar-se. I com tot, tard o aviat passarà de moda. Per tant no t’angoixis i continua vivint com fins ara.

En el Facebook, o en el MySpace o qualsevol d’aquests nous sistemes de inter-relacionar-se s’ha d’anar en compte.

Són llocs d’exhibicionisme i de voyeurisme. Els demès et veuen a tu i tu veus als demès.

També es cert que és una manera de saber que fa la gent del teu entorn i d’aquells famosos mediàtics, siguin artistes o polítics que intervenen en aquesta xarxa social i que serveixen sovint de fil conductor per participar en activitats diverses que d’altre manera no tindries coneixement.

A les entitats organitzadores també els serveix per tenir una idea més aproximada de la possible assistència a un acte determinat.

Però, sempre hi ha un però, s’ha de tenir en compte que es diu, que fotos es publiquen i quines dades facilitem.

Creiem que estem entre amics i ja sabem que hi ha amics i “amics”.

Així, doncs, molta precaució.

A mi, de moment, m’agrada. Veig que fan i que pensen alguns dels polítics de la meva òrbita. Puc saber quines actuacions més properes faran els meus artistes preferits. També puc saber que fan els meus amics i a lo millor m’animo i m’apunto per fer una determinada activitat que no m’hauria assabentat per altres vies.

És una manera d’estar al dia dels esdeveniments més propers i també d’estar més a prop d’aquelles persones amb la que tens un “feeling” especial.

Ho podeu provar, o no. Tan es dóna el que feu. La vida segueix el seu itinerari. Si voleu ser el meu amic o la meva amiga en el Facebook ja sabeu com hem dic. I si no, correu electrònic i us ho dic.

Que passeu un bon dia.

Que fa que les persones participen en entitats sense ànim de lucre?

• Necessitat de sentir-se útil?.
• Donar sentit a la vida?.
• Fer coses útils pels demès?.
• Assolir objectius que individualment no estan al nostre a bast?

Qualsevol d’aquestes respostes i altres moltes més són la causa de que hi hagi persones que utilitzen el seu temps lliure per dedicar-ho al bé comú.

En el meu cas va ser la necessitat de sentir-me útil. I a part de sentir-me útil i valorat, vaig aprendre moltes coses i vaig tenir la sort de conèixer a moltes bones persones.

Va representar un gir a la meva existència.

Adquisició de coneixement, relacions personals, aprenentatge de noves tècniques, coordinar equips, organització d’esdeveniments, parlar en públic.

Cada nova acció representava un creixement interior desconegut per mi.

Vaig saber que tots tenim valors ocults i que sovint desconeixem la nostra vàlua. Creiem que no som capaços de fer determinades coses i en canvi resulta que les fem millor de qui en les ha ensenyat.

Tots tenim, o hem tingut a algú que hem admirat, tant pel seu tarannà, com pel la seva capacitat. De segur que en condicions adequades tots tenim capacitats similars i ens portaríem més d’una sorpresa si tinguéssim prou valor per portar a terme allò pel qual ens creiem incapacitats.

Més val provar i fracassar que no intentar-ho mai i ens quedi el dubte de saber si ho podríem haver aconseguit.

En els últims cinc anys he après més de mi i dels altres que en tota la meva vida.

A pesar de que pugui semblar que no, el món està ple de bones i grans persones.

Hem de saber apropar-nos a elles perquè d’elles sempre aprendrem coses valuoses. En cas contrari, amb el temps res de bo ens pot passar.

Els voluntaris són, habitualment, persones que inverteixen en la societat el seu temps i els seus coneixements. Fan una labor social que els governs no poden (n¡o no volen) donar. Són necessaris per millorar la societat.

Us podeu imaginar si no haguessin existit mai Càritas, La Creu Roja, o Intermon-Oxfam?

Que passeu un bon dia.