He passat una setmana sense escriure en aquest bloc. El motiu ha estat un refredat que m’ha deixat fora de combat.

En aquest temps he pogut, però, meditar a pesar del mal de cap que dóna aquest procés viral.

Que complicat està tot, oi?

Disposem de molta, potser massa, informació i no disposem de prou temps per pair-la. Informació i contra-informació. Al final ja no sabem que pensar ni que fer ni deixar de fer.

Canviant de tema, avui he estat a Barcelona, a casa de la meva germana celebrant els aniversaris de la meva mare, de la meva dona i del meu fill.

En total érem 13 persones. Com sempre ho hem passat molt bé. Menjant, rient, jugant. Tinc sort de tenir aquesta família. Tots tenim sort de tenir-nos els uns als altres. És bonic el caliu familiar, un entorn agradable i de confiança. Dóna seguretat i reforça els lligams entre uns i altres.

M’agradaria de poder explicar amb detall que sentim quan estem junts i l’alegria de trobar-nos i sentir el plaer de la felicitat d’estar entre els teus. Amb respecte, amor i alegria.

Tinc sort, tenim sort i m’agradaria que aquest privilegi fos universal.

Que passeu un bon dia.