Quina hipocresia la del món occidental!!!!.
La guerra dels països balcànics va acabar fa ara ja 7 anys. Al 2001. Des de les hores no s’havia capturat fins fa poc a Radovan Karadzic i encara no s’ha capturat al infame Ratko Mladic.
Afortunadament en Slobodan Milosevic ja va ser jutjat i el mateix, sembla ser, que es va executar.
Ara Europa té presa per capturar a Mladic per poder donar els vist-i-plau a l’entrada de Sèrbia a l’Unió Europea.
És vergonyós i m’ha vergonya especialment ser part d’una comunitat de ciutadans, els europeus, que no van fer prou, o res, per evitar genocidis com el de Srebenica.
El conflicte va començar al 1991 i entre unes guerres i altres va acabar al 2001. 10 anys de patiments. Quan no era a Croàcia, era a Kosovo, o Macedònia, o Bòsnia, o Albània.
Recordo quan va morir Tito. Era l’any 1.980. Vaig comentar-li a la meva dona que Iugoslàvia acabaria per separar-se ja que va crear-se d’una manera artificial al voltant del mariscal mort.
El que de cap manera va passar pel meu cap és que fos de la manera més miserable que hi ha: el genocidi, l’extermini, o l’assassinat en massa. Dona igual la manera en la que ho diguem. És inacceptable tal comportament.
El record de Srebenica és especialment dolorós per mi. No em puc imaginar matar a 8.000 persones fredament. No puc assimilar-ho. I el que més mal em fa és que els cascos blaus de l’ONU els que havien de protegir als dèbils no varen fer res per protegir a les víctimes. Maleïts siguin aquells que ho van permetre!!!!. Que es remoguin de dolor en el seu llit de mort desprès de patir les més doloroses de les malalties!!!!.
També recordo l’assassinat d’una noia en un pont de Sarajevo per part d’un franctirador serbi i com aquest executava de la mateixa manera al noví de la noia quan va intentar ajudar-la. Si no vaig errat els seus cossos van estar damunt del pont uns quants dies. El meu cor plorava avergonyit, impotent.
Deien que els franctiradors de Sèrbia eren campions olímpics de tir de precisió. Aleshores em va semblar exagerat, Ara ja tinc uns quants anys més i he aprés moltes coses. Avui, ja fa temps, que em sembla molt probable que fos certa aquella afirmació.
Sé que hi ha polítics honestos i justos, però aquestes arbúcies polítiques em molesten. Les vides de les persones hauria de ser més important que el petroli, els diamants, el coure, o qualsevol altre matèria primera.
Però, desprès de cinc anys de guerra a qui li preocupa el milió de morts de l’Irak? Varem sortir al carrer al 2003 per protestar contra aquesta guerra de mentida. Ara ja sembla que no ens preocupa gens el que passa en aquella part del planeta.
El Congo també està en el punt de mira dels països occidentals, però aquests últims no els interessa aturar la matança que es preveu que està succeint en aquests moments.
Sudan, El Txad, Afganistan. Ja no ens importen. Tenim masses problemes ara per poder protestar per la matança llunyana de persones del Tercer Món.
Radovan Karadzic detingut. En breu, esperem, que ho sigui en Ratko Mladic.
Però, hi ha tanta feina per fer encara!
Que passeu un bon dia.
